Reflexió sobre resolució de conflictes respecte al següent text treballat a classe:

AIXÒ COMENÇA MALAMENT...

Com intervenir per impedir que el conflicte entri en el cicle maligne?
Aturar-nos un moment abans de dir res, no reaccionar sense pensar. Mirar a la cara del pare, donar a entendre què ens importa molt el què ens vol dir però no amb les maneres utilitzades. Probablement llavors ens podrem posar al seu lloc i entendre’l molt millor.
Procurar que la discussió no sigui en un lloc de pas de molta gent, “si li sembla en parlem al despatx, gràcies” (i acompanyar-lo d’un gest si cal) Escoltar-lo, donar temps, i després parlar de com han anat els fets.

Quines serien les estratègies a seguir per no posar-nos al mateix nivell que el Sr. Martí?
Nosaltres no tenim el vincle emocional i de responsabilitat pare-fill, hem d’intentar legitimar, escoltar i acceptar part del discurs del pare. Contestar segons una frase semblant a : “entenc que Vostè estigui preocupat pel que li ha passat al seu fill, però si m’escolta li puc explicar el que jo sé de com han anat els fets”.

Què fer per resoldre el conflicte?
Establir una entrevista formal amb l’objectiu de retornar-nos la confiança necessària entre família i escola. El pare ha de poder exposar tots els greuges sobre aquesta i altres situacions que sembla tenir envers l’ensenyament que se li ofereix al seu fill. D’aquesta manera és molt més senzill poder abordar també tot allò que va bé, què funciona en relació a l’escolaritat del nen, que pel que sembla pot ser molt. Li podem mostrar el coneixement que tenim envers el seu fill i probablement això li farà tornar la confiança cap els professionals que l’atenen.

Què fer si el conflicte no es resol?
Cercar alguna persona que ens faciliti la mediació en el conflicte, no voler resoldre-ho sol, per exemple el/la Cap d’Estudis. I, evidentment si la qüestió ja depassa han d’intervenir els òrgans del Consell Escolar del centre establerts per aquestes situacions o bé cercar la intervenció de l’Inspector/a de Zona. No cal dir que no hauríem d’arribar fins aquí però cal conèixer que també comptem amb aquestes posibilitats.

I finalment, què t'ha aportat aquesta pràctica?
La necessitat de posar-nos al lloc de l’altre i de trobar solucions a situacions que a priori semblen que només tenen la via de l’empitjorament. Compartir amb els companys possibles sortides, posar en pràctica el que sabem de teoria, i, un cop més, recordar que els conflictes sempre poden tenir una solució millor, sobre tot, cal no deixar-los enquistar.