COMIAT...? Qui treballa a educació sempre coincideix en algun lloc!

Hola a tothom! Us adjunto una imatge que m'agrada per dir adéu a aquest curs... És la meva furgoneta carregada de cistells (no cal dir que van tornar pleníssims però que no diré el lloc és clar...), bé al que anava:

SOM UNS CISTELLS QUE CAL ANAR OMPLINT EN AQUEST VIATGE I AL MATEIX TEMPS HEM D'AJUDAR A OMPLIR ELS DELS ALTRES... AIXÒ SÍ AMB UNA FURGONETA QUE NO S'HA D'ATURAR MAI! (només per fer pràctica reflexiva)

Gràcies a tots i a totes!

Les emocions viscudes des de la pràctica reflexiva

Observacions: per l’activitat docent que faig a l’escola durant aquest curs és difícil establir aquesta pràctica, no obstant això, he trobat aspectes que s’inquibeixen en els apartats 2 i 3, probablement comuns a totes les activitats docents perquè es realitzen amb d’altres persones.

PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL

EMOCIONS I SALUT

Taller sobre la Diversitat

El meu alumnat és tot ell diversitat però no entesa només des de la multiculturalitat. L’atenció a través del CREDA és de forma individual o, en algun cas, fent alguna sessió dins de l’AO donades les casuístiques de cada nen/a, actualment tots tenen un diagnòstic bé dins de l’espectre autista o bé amb trets conductuals, motrius o de retard cognitiu. No desenvolupo Unitats Didàctiques sinó que treballo en funció dels Plans Individualitzats de cada alumne/a i més concretament en el Pla d’Actuació com a logopeda. En qualsevol cas coincideix que hi ha un nen del Marroc, amb una família de costums molt aferrats a la seva cultura de procedència, plantejaré una situació treballada.

P5 C. Alumne amb possible TGD Unitat didàctica EL NADAL
Competències bàsiques
Específiques; Habilitats socials, comportament en situacions de grup, especials de festa...
Competència comunicativa; (no forçosament per mitjà del llenguatge verbal)
Competència cultural i artística

Competències multiculturals
Valorar la diversitat i respectar la diferència; dia a dia els companys del C. saben que és diferent (té atencions específiques, fa coses diferents.., però l’accepten com és)

Objectius didàctics
Aprendre el concepte fred; a conceptualitzar l’hivern amb signes bàsics (neu, ninot de neu, nen abrigat)
Identificar una melodia –i si és possible- demanar la producció
Conèixer i identificar vocabulari d’hivern: roba d’abric, signes nadalencs amb imatges i –si és possible- amb paraules.

Habilitats que es desenvolupen
Atenció
Llenguatge i comunicació,
Compartir amb companys moments de festa –més soroll-
Ballar i gaudir de la música (Nadales)

Estratègies d’aprenentatge
Utilització d’imatges, relacionar objectes reals amb fotografies i dibuixos
Entrenament en situació de força gent; conèixer el lloc del concert, fer algun assaig més dels habituals
Visualitzar moltes vegades els objectes: figures pessebre, guarniments arbre,(a poder ser tocar-los) previ al treball AO.
Associar les cançons a situacions conegudes pel nen (AO i Creda)

Reflexió i propostes de millora
La família sap que el seu fill és especial i respecten el treball que es fa amb el nen, també el de Nadal. Hem explicat directament als pares, tot i les dificultats de comprensió d’idioma, que seria important assistir al concert i així ho va fer la mare. En coses més complexes cridem l’atenció del traductor però no es pot fer amb molta periodicitat.
Em resulta complicat dir com milloraríem aquesta situació perquè de fet va anar molt bé i intentem avançar sempre a la família allò que treballarem d’extraordinari per tal d’evitar possibles dificultats.

Taller Diversitat

El meu alumnat és tot ell diversitat però no entesa només des de la multiculturalitat. L’atenció a través del CREDA és de forma individual o, en algun cas, fent alguna sessió dins de l’AO donades les casuístiques de cada nen/a, actualment tots tenen un diagnòstic bé dins de l’espectre autista o bé amb trets conductuals, motrius o de retard cognitiu. No desenvolupo Unitats Didàctiques sinó que treballo en funció dels Plans Individualitzats de cada alumne/a i més concretament en el Pla d’Actuació com a logopeda. En qualsevol cas coincideix que hi ha un nen del Marroc, amb una família de costums molt aferrats a la seva cultura de procedència, plantejaré una situació treballada.

P5 C. Alumne amb possible TGD Unitat didàctica EL NADAL

Competències bàsiques
Específiques; Habilitats socials, comportament en situacions de grup, especials de festa...
Competència comunicativa; (no forçosament per mitjà del llenguatge verbal)
Competència cultural i artística

Competències multiculturals
Valorar la diversitat i respectar la diferència; dia a dia els companys del C. saben que és diferent (té atencions específiques, fa coses diferents.., però l’accepten com és)

Objectius didàctics
Aprendre el concepte fred; a conceptualitzar l’hivern amb signes bàsics (neu, ninot de neu, nen abrigat)
Identificar una melodia –i si és possible- demanar la producció
Conèixer i identificar vocabulari d’hivern: roba d’abric, signes nadalencs amb imatges i –si és possible- amb paraules.

Habilitats que es desenvolupen
Atenció
Llenguatge i comunicació (no només verbal -mirada,intenció...)
Compartir amb companys moments de festa –més soroll-
Ballar i gaudir de la música (Nadales)

Estratègies d’aprenentatge
Utilització d’imatges, relacionar objectes reals amb fotografies i dibuixos
Entrenament en situació de força gent; conèixer el lloc del concert, fer algun assaig més dels habituals
Visualitzar moltes vegades els objectes: figures pessebre, guarniments arbre,(a poder ser tocar-los) previ al treball AO.
Associar les cançons a situacions conegudes pel nen (AO i Creda

Reflexió i propostes de millora
La família sap que el seu fill és especial i respecten el treball que es fa amb el nen, també el de Nadal. Hem explicat directament als pares, tot i les dificultats de comprensió d’idioma, que seria important assistir al concert i així ho va fer la mare. En coses més complexes cridem l’atenció del traductor però no es pot fer amb molta periodicitat.
Em resulta complicat dir com milloraríem aquesta situació perquè de fet va anar molt bé i intentem avançar sempre a la família allò que treballarem d’extraordinari per tal d’evitar possibles dificultats.

ACTIVITAT: EL DIBUIX A CEGUES

Objectius
Afavorir dinàmiques de col·laboració i confiança
Observar i valorar com actuem en situació de col·laboració entre iguals
(Podem treballar-ho per sensibilitzar de manera específica si comptem amb alumnat amb dèficit visual)

Continguts
Treball de col·laboració entre dos companys/es per fer un dibuix d’una cara. Un/a alumne/a serà el que dibuixi i ho farà amb els ulls tancats i l’altre l’ajudarà amb indicacions verbals.

Disposició
Triem parelles de forma aleatòria o sencillamente per taules, això segons el professor/a consideri. Mentre dos alumnes executen l’activitat la resta han d’observar amb atenció el que succeix, no poden dir res, i, en tot cas en nens més grans, podem fer que la mitat de la classe observin amb deteniment una de les dues persones i l’altra meitat l’altre, inclús poden prendre notes…

Material
Un mocador o cinta per tapar els ulls d’un membre de la parella.
Pot ser divers: pissarra –guixos-, paper d’embalar –retoladors-, o fins i tot fer-ho amb el ratolí de l’ordinador i projectat amb el canó a la pantalla gran.

Posada en comú
Protagonistes: com s’han sentit, l’un dirigint i sense poder fer res, l’altre sentint-se dirigit…
Resta del grup-classe: quines actituds han apreciat en els companys? (ex.:tolerància, ganes d’avançar-se i agafar-li la ma del qui no hi veia, etc.)
Si ho hem fet tots i totes podem comparar-ho amb el que hem sentit cadascú


ACTIVITAT: POSEM-LI CARA!

Objectius
Afavorir l’autoconeixement i l’autoestima
Aprendre a posar nom a les emocions que senten els nens i les nenes
Possibilitar l’expressió de les emocions que sent l’alumnat –disminuir la negació de les mateixes-

Continguts
Pot incloure dues parts:
a)Hem d’oferir un llistat de paraules que es corresponguin amb les emocions més comunes i fàcils d’entendre per infants de 4 a 6 anys bàsicament. A partir d’aquí caldrà fer-ne un treball de cercar i classificar imatges de fotografies o dibuixos de les expressions que semblen coincidir amb el llistat i anar-ho confegint plegats segons les columnes establertes per la/el professor/a.
b)Un cop realitzat el mural i més interioritzats els conceptes de les emocions fer un joc de mímica –a manera del joc de les pel·lícules- per tal de que un/a alumne/a representi un sentiment i la resta de companys ho hagi d’endevinar.

Disposició
Podem treballar tota la classe al mateix temps, oferirem revistes, diaris, còmics,... per tal de que per taules retallin personatges amb diverses expressions de la cara que puguin relacionar-se amb les emocions llistades.
Farem un mural ben gran per relacionar i classificar les trobades fetes que penjarem en un lloc visible.

Material
Revistes, diaris, còmics, fotografies, etc.. Tisores. Material per enganxar al mural (cinta o pega adhesiva, pasta d’enganxar...). Retoladors.

Posada en comú
Quina emoció els ha costat més de trobar? De representar? Amb quina representació han gaudit més? Què els ha agradat més de la feina feta....
A partir d’aquí i en dies diferents poden sorgir moltes més activitats relacionades amb el mural; afegim noves emocions que hem descobert, “avui em sento com...”, etc..

ACTIVITAT: LA FRASE MALEÏDA

Objectius
Afavorir dinàmiques de concentració en l’alumnat preferiblement de CM i CS.
Aprendre a respectar el torn d’intervenció.
Millorar la capacitat mnemotècnica.
Valorar l’esforç individual com a mitjà per aconseguir èxit col·lectiu.

Continguts
Podem dividir el grup-classe en dos o fer-ho plegats en funció de les característiques del mateix. Cada alumne/a té una cartolina petita amb una paraula de la frase que entre tothom han d’aconseguir acabar de formular en veu alta seguint la següent instrucció: ha de dir la paraula de la tarja i recordar les que han dit els companys que l’han precedit, per exemple, un diu... “la”. El següent diu... “la gata”, el següent diu... “la gata de”... i així successivament fins que el darrer acaba la frase.

Disposició
Ens posarem en forma de rotllana.

Material
Cartolina, retoladors i tisores. Tenir unes frases pensades –inclús és possible pensar-ne alguna que sigui especialment significativa en quan a contingut pel propi grup...-

Posada en comú
Comentar com ha funcionat la dinàmica: hem aconseguit acabar alguna frase sencera? Hi ha algú que s’equivoca més sovint? Tothom estava atent i concentrat? Si hem fet dos grups, ens hem posat contents quan ho hem aconseguit? Quan hem fallat què hem sentit?

ACTIVITAT: PHILLIPS 66

Objectius
Afavorir una dinàmica de presa de decisions de forma democràtica en el grup.
Facilitar la participació de tots els membres d’un grup independentment de quin sigui el seu rol previ.
Millorar la capacitat de discussió per arribar a un consens en el grup.
Afavorir el coneixement dels membres del grup i establir un bon clima de diàleg
Facilitar l’autoorganització del grup.

Continguts
És adequat per a discutir un tema o per arribar a la presa de decisions en grups grans com per exemple el grup-classe per tal de que hi pugui participar tothom a partir de la seva divisió en subgrups subgrups (d’uns 6 membres) i es dóna un temps de 6 minuts –d’aquí ve el nom de la tècnica 66- . Cada subgrup disposa d’un moderador/a que ha estat escollit prèviament.
Al finalitzar el temps de discussió cada moderador expressa allò què ha sortit en el seu grup, el/la Mestre/a escriu en el paperògraf (paper mural) les idees conclusions i propostes que van sortint classificant-ho adequadament a la vista de tothom segons l’objectiu proposat a l’inici.

Disposició
Un cop plantejat el tema es fan grups de 5-6 persones, el bo seria col·locar-se segons aquests petits grups intentant no interferir en els altres.

Material
Pissarra i guixos o paper d’embalar i retoladors, paper i llapis pel moderador.

Posada en comú
Ja s’ha fet un treball de compartir segons s’anotaven les aportacions de cada subgrup, després es van distribuint segons agrupaments per continguts per acabar en forma de conclusions. Tot aquest treball ja és una posada en comú però convé recuperar el procediment utilitzat per adonar-nos d’aspectes com: tothom hi ha aportat alguna cosa, hem pogut arribar a consens, etc..

Reflexió sobre resolució de conflictes respecte al següent text treballat a classe:

AIXÒ COMENÇA MALAMENT...

Com intervenir per impedir que el conflicte entri en el cicle maligne?
Aturar-nos un moment abans de dir res, no reaccionar sense pensar. Mirar a la cara del pare, donar a entendre què ens importa molt el què ens vol dir però no amb les maneres utilitzades. Probablement llavors ens podrem posar al seu lloc i entendre’l molt millor.
Procurar que la discussió no sigui en un lloc de pas de molta gent, “si li sembla en parlem al despatx, gràcies” (i acompanyar-lo d’un gest si cal) Escoltar-lo, donar temps, i després parlar de com han anat els fets.

Quines serien les estratègies a seguir per no posar-nos al mateix nivell que el Sr. Martí?
Nosaltres no tenim el vincle emocional i de responsabilitat pare-fill, hem d’intentar legitimar, escoltar i acceptar part del discurs del pare. Contestar segons una frase semblant a : “entenc que Vostè estigui preocupat pel que li ha passat al seu fill, però si m’escolta li puc explicar el que jo sé de com han anat els fets”.

Què fer per resoldre el conflicte?
Establir una entrevista formal amb l’objectiu de retornar-nos la confiança necessària entre família i escola. El pare ha de poder exposar tots els greuges sobre aquesta i altres situacions que sembla tenir envers l’ensenyament que se li ofereix al seu fill. D’aquesta manera és molt més senzill poder abordar també tot allò que va bé, què funciona en relació a l’escolaritat del nen, que pel que sembla pot ser molt. Li podem mostrar el coneixement que tenim envers el seu fill i probablement això li farà tornar la confiança cap els professionals que l’atenen.

Què fer si el conflicte no es resol?
Cercar alguna persona que ens faciliti la mediació en el conflicte, no voler resoldre-ho sol, per exemple el/la Cap d’Estudis. I, evidentment si la qüestió ja depassa han d’intervenir els òrgans del Consell Escolar del centre establerts per aquestes situacions o bé cercar la intervenció de l’Inspector/a de Zona. No cal dir que no hauríem d’arribar fins aquí però cal conèixer que també comptem amb aquestes posibilitats.

I finalment, què t'ha aportat aquesta pràctica?
La necessitat de posar-nos al lloc de l’altre i de trobar solucions a situacions que a priori semblen que només tenen la via de l’empitjorament. Compartir amb els companys possibles sortides, posar en pràctica el que sabem de teoria, i, un cop més, recordar que els conflictes sempre poden tenir una solució millor, sobre tot, cal no deixar-los enquistar.

DINÀMICA DE GRUPS

Les metodologies de treball en grup tenen la base en la participació i la creativitat del propi grup amb l’objectiu de que els processos que es porten a terme generin canvis. Poden influenciar tant en el nivell conscient del propi grup com el nivell més intern afectiu o socioemocional.

Les dinàmiques de grup parteixen del grup com a font d’aprenentatge individual i social. El grup-classe, format pel professorat i l’alumnat, com qualsevol grup, es mou per un seguit de forces complexes i la dinàmica que s’estableix provoca canvis en tots els individus.

Cada tècnica pretén diferents objectius que cal conèixer prèviament:

• Dinàmica de col·laboració i confiança
  El dibuix a cegues!
  Aquesta activitat ens permet treballar aspectes de col·laboració de forma específica i orientada cap a aquesta funció. Pot ser útil en grups on hi ha poca cohesió, en situacions en que hi ha alguns membres que els costa ser acceptats,... Per exemple, en grups on s’han incorporat infants de nova matrícula. Podriem focalitzar-la a l’alumnat de 4 a 7 anys fonamentalment.
  
  Dinàmica de coneixement i d’autoestima
  La capsa dels tresors/ Posem-li cara!
  Són activitats que ajuden a prendre consciència dels sentiments. La primera ens permet reconèixer i compartir amb els altres coses que ens agraden i el perquè els tenim estima, i la segona ens facilita posar nom a tantes emocions que podem sentir i no sabem quina etiqueta posar-li, d’aquesta manera pot ajudar a identificar millor els sentiments. Pot ser molt interessant pel coneixement propi i dels companys, veure que més enllà d’allò què fem hi ha allò que sentim i que senten els altres.
  
  Dinàmica de concentració
  Les paraules encadenades / La frase maleïda
  Aquests exercicis d’atenció i concentració els podem utilitzar en moments de canvi d’activitat en un espai llarg de temps dins de l’aula, en un inici de classe després d’un període més mogu ( ex.: després de pati, d’educació física, tallers,...). Ens permeten compartir i passar-nos bé amb els errors dels altres i dels propis i al mateix temps pretenem aconseguir una fita molt clara “justament no equivocar-nos”!
  
  Dinàmiques de discussió i presa de decisions
  Philips 66 / Aportacions per targetes
  Ambdues són molt utilitzades en dinàmiques de grups per a totes les edats, també en grups d’adults, a l’escola, està dirigit sobre tot als cicles mitjà i superior però també es poden fer a cicle inicial amb adaptacions. Són interessants per fer participar a tothom de manera que no siguin sempre els qui més intervenen els que emmascarin les decisions del grup. Pot ser interessant per aconseguir un determinat objectiu que no té una única solució o decisió. Per exemple podem decidir quina activitat per la festa X podem fer com a classe, quin projecte farem el proper trimestre, cercar solucions en algun conflicte aparegut, etc, etc..
  
  

He aconseguit penjar el mapa conceptual sobre la tutoria (passant-lo a un doc d'imatge amb el paint).

Si seguim les línies crec que s'entenen bé les relacions... AL CENTRE: el/la tutor/a exerceix, planifica, i es relaciona amb l'alumnat, la família i Serveis Externs; primer ens ho hem de creure! després saber TOT és important!

PERILL: NO TENIR EN COMPTE molts aspectes dels que ens aporta la Teoria de Sistemes com ara que el pensament no és lineal, tendim a no canviar les coses, quan arribem a un lloc ja hi ha un grup que funciona segons un sistema...

CLAU: MIRAR EN POSITIU! ens hi pot ajudar entendre la base per a qualsevol relació, no caure amb simplificacions fàcils: Legitimar - Entendre i Acceptar a l'altre.

TALLER TUTORIA I RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES I SERVEIS EXTERNS

A manera d'apunts...

Funcions del tutor

Important fer un Canvi de mirada:

1. Cal saber mirar des del potencial que hi ha en cadascú, alumnat i les seves famílies i no pas des dels defectes
   Descobrir el/la nen/a en “positiu” REPTE DEL TUTOR/A DEL S.XXI
   
   Bases teòriques
   Teoria de sistemes
   Teoria de la comunicació humana (Watzhlanic)
   5 axiomes:
   És impossible no comunicar-se
   Tenir present a l’altre (contingut/relacional)
   La natura d’una relació depèn de la forma de puntuar les seqüències de comunicació de cada participant
   Nivells de comunicación complementària
   Digital: contingut
   Analògic: comunicació no verbal
   Relacións complementàries/simètriques

1. IDEES FORÇA

FER DOWNS: “baixar” allà fins on calgui i recomençar
BASE DE QUALSEVOL RELACIÓ LEGITIMAR - ENTENDRE - ACCEPTAR

TEORIA DE SISTEMES
(Bertalanfly/Korzyloky)

Família i escola = Equip
Confiar amb les capacitats de la família

a) La totalitat és més que la suma de totes les parts
Un canvi a qualsevol de les parts afecta a tota la resta
Abans de fer es hem de pensar-ho bé
b) Pensament lineal NO funciona
Ex: una nena arriba tard vol dir que els pares són irresponsables... o que l'acompanya l'àvia que ha d'agafar l'autobús i sempre arriba tard... Per tant el Pensament és Circular; processos que s'influencien mútuament.
c) Homeostasi: Tots els subjectes tendim al NO CANVI

SISTEMES OBERTS
Relació permanent amb el seu medi. Intercanvi constant de matèria, energia i informació.
Feedback positiu . Morfogènesi = canvi
Feedback negatiu . Homeostasi = No canvi

El grup com a sistema pot tenir unes característiques definides com:
Lleialtat: sentit de solidaritat i compromís que unifica
Necessitats i expectatives d’un grup i els pensaments, sentiments i motivacions de cada membre.
Aliança: Unió i recolzament mutu que es donen entre si dues persones (o més)
Coalició: Unió

Metacomunicació
He trobat un escrit sobre la metacomunicació que crec molt encertat i reflecteix just el que crec que la formadora ens va voler explicar.

La metacomunicació, una eina per evitar errors i confusionsUna eina per superar aquests mal entesos és la metacomunicació, és a dir, parlar sobre allò que ja s’ha dit, explicitar, precisar, explicar. A la pràctica, la metacomunicació pot ser una veritable ajuda per a millorar les nostres relacions interpersonals i socials, doncs ens permet evitar possibles errors o confusions provocades per dolentes interpretacions, sobretot, produïdes per la nostra mancança en saber expressar amb paraules tot allò que sentim o desitgem. En psicologia moltes teràpies consisteixen en ensenyar a la persona a comunicar-se i a interpretar les comunicacions dels altres, per aquest motiu, també ens expliquen com preguntar tot allò que no entenem, a ser empàtics amb els altres i a expressar-nos perquè els altres ens entenguin correctament. Potser la manifestació més freqüent de la metacomunicació es produeix quan pregunten: “Què vols dir amb això?”, o bé, quan ens expliquem i diem “vull dir que...”. Aquestes frases ens obliguen a tornar a elaborar allò que desitgem dir, a explicar-nos en detall, a utilitzar altres paraules, a explicar les coses que considerem enteses o a explicitar els suposats implícits. D’aquesta manera, metacomunicar ens obliga a desarmar el llenguatge, és a dir, a treure-li l’agressió o l’esperit bel·ligerant que dugui explícitament o implícitament. Aprendre a desarmar el llenguatge és un pas senzill, però enormement necessari per viure i construir la pau perdurable i solidificada en ferms fonaments.Rodrigo Prieto col·labora amb la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU

UTILITZACIÓ D'EINES CONCRETES A MANERA DE RESUM:

El reconeixement (LEGITIMAR - ENTENDRE - ACCEPTAR) de l'altre i CLARIFICAR I RECAPITULAR després d'una entrevsita, d'una reunió, amb la intenció de comprovar si s’ha comprès correctament el missatge dels seus participants Ex.: “el que proves de dir-me és....” “ si ho he entès bé....” ens facilita transmetre un resum elaborat del contingut cognitiu i/o afectiu del missatge que hem volgut donar, sembla poca cosa però pot resultar molt important!

QÜESTIONARI

Per què has triat fer de mestra?
Era una oportunitat que com a psicòloga escolar i logopeda no he pogut tenir d’entrar a treballar al Departament d’Educació, les substitucions de moment m’ho han fet possible.

Què implica ser mestra ?
Responsabilitat, donar i rebre, no deixar d’aprendre, acompanyar i treballar amb i pels infants i les seves families

Quines són les teves expectatives ?
Aconseguir fer-ho cada dia una mica millor, consolidar un lloc de treball, continuar aprenent cada dia dels companys i de l’alumnat

L’experiència s’acosta a la teva visió de l’educació?
Fa temps que treballo en centres escolars tot i que en un context laboral diferent i hi ha coses que no em sorprenen però la meva experiència d’aquest darrer any em diu que com a tot arreu hi ha molta gent que gaudeix de la seva feina i ho encomana a la resta facilitant el treball en equip aspecte que els qui fem d’especialistes itinerants valorem molt. Encara hi ha massa poc treball enxarxat que fa disminuir rendiment final.

La visió que tens de l’educació s’acosta a la del centre educatiu on treballes ara?
Tinc varis centres, tots diferents, tots amb coses molt lloables i altres de no tant, en qualsevol cas, és vital sentir-se ben acollida des d’un bon començament, també hi he posat crec de la meva part però tot i així arreu és diferent.

Has tingut dificultats ? Com les has canalitzat?
Sé itinerant, treballar només amb pocs alumnes no ajuda molt però en general he buscat complicitat amb les tutores i M d’AEE, amb altres especialistes, inclús amb les famílies a base de fer veure que m’importen, que em fixo amb coses que potser sembla que em passin per alt... Compartint els neguits i ofertant orientacions i feines que facilitin la feina a tothom. Quan no van bé les coses –sobre tot perquè hi ha nens molt singulars- amb molta paciència, parlant-ho amb companyes i... bon humor!

Et sents valorat en la teva tasca?
Sincerament si, i és una cosa que em costa de creure perquè els avenços són lents moltes vegades per la casuística de l’alumnat però em sento bé. Sovint he hagut de substituir a persones que portaven força temps amb un sol cas i no és senzill agafar el relleu però crec que tothom estem valorant bé les coses.

Et trobes acollit en el centre a on treballes?
Si molt, cal especificar CREDA de l’equip on pertany, el de Zona, i cada centre escolar, però en conjunt tot molt bé.Quins canals tens (a l’escola) per a explicar les teves inseguretats, les angoixes i les responsabilitats de la tasca docent?Sobre tot ho comparteixo amb el meu equip de logopedes a les reunions periòdiques que fem, també en moments de trobada conjunta de zona on treballem casuístiques més específiques. La complicitat també fa que quan convé ho faci amb les tutores però sobre tot les TEI o altres especialistes com l’EAP.

Que esperes d’aquest curs? Prioritza les teves necessitats
Aprendre de tot una mica ja que tota nova experiència amb gent diferent serveix per això, evidentment aprendre eines pel dia a dia en un centre com ara saber programar per competències i posar-me al dia de moltes coses per fer millor la feina.